CORBINS FINALITZA LES OBRES DEL MAUSOLEU ROMÀ

L’Ajuntament de Corbins ha donat per finalitzades les obres les obres de rehabilitació i consolidació del mausoleu de la vila romana. El sepulcre romà monumental, probablement panteó familiar dels propietaris de la vil·la, està datat del segle II dC.

L’edifici té dues plantes: una cel·la superior per a cerimònies -del que només en queda dos murs- i un soterrani (conditoria) amb quatre estances funeràries cobertes amb voltes de canó. Està construït amb opus caementicium (formigó romà) i pedra sorrenca i calcària.

Les obres executades han consistit en la substitució de la tanca perimetral preexistent, molt deteriorada i precària, per una nova tanca amb un disseny i prestacions en consonància amb el valor del monument que protegeix.  També s’ha repintat l’estructura de la coberta metàl·lica que el protegeix. En l'àmbit de restauració arqueològica s’ha protegit els paviments de les cambres funeràries i s’han fet treballs de restauració i conservació a l’interior i exterior dels murs.  D’altra banda, s’ha dut a terme una prospecció amb georadar al voltant del monument que ha permès identificar estructures edificatòries al voltant de l’edifici, així com presumiblement diverses tombes funeràries, cosa que fa pensar que es tracta d’una necròpolis més extensa.  Així mateix, s’ha redactat un estudi arqueològic que servirà per a sol·licitar la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. 

Les obres han tingut una durada d’un mes i un cost de 61.892,11 €, dels quals l’Ajuntament n’ha aportat     24.536,41 € i la resta, 37.355,70 els ha aportat la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  Han estat supervisades per l’arquitecte municipal, en col·laboració amb equips especialitzats en arqueologia i restauració de béns culturals, entre els que destaca tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i personal docent de la Universitat de Barcelona. 

L’alcalde de Corbins, Jordi Verdú, ha destacat la importància d’aquesta intervenció, que dota al municipi “d’un nou punt d’atracció per al turisme així com dignifica els punts històrics de la Vila”. En aquest sentit, Verdú ha assenyalat que “cal tenir en compte que es disposen de nombroses restes arqueològiques de l’antiga vila que seran exposades en un espai expositiu al nou edifici de La Creu que s’està rehabilitant”. A més, Verdú ha indicat que aquest mausoleu “és un bé patrimonial excepcional, testimoni únic de la romanització a l’interior de Catalunya, tant des del punt de vista arquitectònic, social, com paisatgístic i simbòlic”.  

El monument és conegut des del 1901, quan l’arqueòleg Joaquim Vilaplana en va fer la primera descripció.  Va patir un deteriorament important fins als anys 80 del segle XX.  El 1986 es va fer una intervenció per consolidar-lo, dirigida per l’arquitecte Jaume Fresquet i amb direcció arqueològica de Núria Rafel, del Departament de Cultura. 

Es tracta d’un monument excepcional dins del patrimoni arqueològic de Catalunya i d’Espanya.   És una mostra única a les terres de Lleida d’arquitectura funerària romana.   Molt pocs monuments d’aquest tipus —amb dues plantes, cambra superior per cerimònies i una cripta funerària— es conserven a Catalunya en aquest estat.  La seva estructura de formigó romà (opus caementicium) i pedra, amb estances funeràries cobertes amb voltes de canó, recorda models itàlics o de zones més romanitzades, però és molt estrany trobar-ho a l’interior de Catalunya.  El fet que estigués decorat amb estuc i marbre negre indica un cert nivell de luxe i estatus del seu promotor, probablement un alt propietari rural romà.

Per altra banda, el seu emplaçament dalt d’un turó, dominant visualment l’antic camí romà de Lleida a Corbins, li dona una funció de representació clara, reafirmant el poder dels propietaris de la vila en la vida i en la mort. 

A Catalunya els exemples més coneguts d’arquitectura funerària romana són el mausoleu de Centcelles (Tarragona) i algunes estructures sepulcrals a la Via Augusta a Barcelona o Tarragona, però en general són menors o fragmentàries.

A Espanya monuments similars són molt poc freqüents fora de la Bètica o la Tarraconense costanera. Per això el de Corbins, a l’interior de la península, és excepcional per la seva ubicació, conservació i tipologia.

El projecte de restauració que s’ha executat es va redactar el 2023, amb la finalitat d’aturar-ne el deteriorament i iniciar-ne la museïtzació. Les obres de conservació al monument són claus per a garantir-ne la preservació i  posada en valor  com a referent del patrimoni romà de Ponent.