El Canal d'Urgell ha presentat una sol·licitud formal a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per incrementar les dotacions d'aigua destinades al reg en una àmplia zona del canal Principal. Segons revela un estudi elaborat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), aquesta àrea requereix més aigua de la que té assignada oficialment per tal que els cultius puguin desenvolupar-se adequadament.

Actualment, el Canal d'Urgell disposa d'una concessió que li atorga dret a 9.000 m³/ha anuals, tot i que el vigent Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE) la redueix a 8.923 m³/ha. A la pràctica, durant els cinc anys previs a l'episodi de sequera, va rebre una mitjana de 9.833 m³/ha provinents dels rius Segre i Pallaresa, segons consta als documents preliminars del nou PHE 2027-2033.

L'informe de l'IRTA determina que en aquesta zona específica del canal principal, que comprèn aproximadament 2.000 hectàrees, els cultius no són viables amb els volums d'aigua actuals. "Les necessitats reals són superiors a la dotació actual", ha afirmat el president del canal, Amadeu Ros, qui ha demanat a l'organisme de conca que, si no és viable augmentar l'assignació de recursos per a aquesta àrea, "almenys no disminueixi fins que estigui modernitzat" el sistema de reg.

La proposta de la CHE: retallades significatives

Per la seva banda, la CHE planteja que al 2033, quan finalitzi la fase de planificació hidrològica que ara comença i que s'activaria el 2027, el volum subministrat des dels embassaments al canal sigui de 7.604 m³/ha anuals. Aquesta proposta representa una disminució del 15,52% respecte a la concessió oficial, un 14,79% sobre la contemplada al PHE actual, i un 22,67% en relació amb el cabal realment subministrat abans de la sequera.

Eficiència i modernització: reptes pendents

Les retallades previstes es calculen sobre el subministrament en alta, és a dir, l'aigua que surt dels embassaments i arriba a les parcel·les mitjançant les sèquies de les col·lectivitats. L'eficiència del sistema se situa actualment en el 61,2%, cosa que significa que l'explotació no aprofita el 38,9% de l'aigua procedent del pantà.

Aquesta baixa taxa d'aprofitament col·loca el Canal d'Urgell al nivell d'alguns regadius tradicionals com el canal Imperial o els de Lodosa i Tauste, només superant l'eficiència del Canal de Pinyana (60,1%). La millora d'aquest índex d'aprofitament dependrà directament del procés de modernització de la xarxa de distribució d'aigua, que haurà de desenvolupar-se en els propers vuit anys.