Agricultura i Ramaderia
Una peça del 5000 aC revela com eren els agricultors de Vallverd
Presenten les anàlisis d'un vas que va trobar Isidre Bori fa vint anys | Data del ple neolític, quan es van establir les comunitats sedentàries inicials
Fa vint anys, un veí de Vallverd, Isidre Bori, va trobar, mentre portava a terme moviments de terra en un dels seus terrenys, un estrany vas. La màquina amb la qual treballava va malmetre la part superior de l’objecte, però va quedar intacta la resta.
La seua curiositat va fer que guardés l’objecte a casa. Va ser durant la celebració de les Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell que va organitzar el Centre de Recerques Mascançà en aquest poble el 2022 quan es va donar a conèixer la troballa, que va despertar l’interès d’arqueòlegs i historiadors. Ara, la Universitat Autònoma de Barcelona du a terme un exhaustiu estudi d’aquesta peça, ja que no es tracta d’un objecte comú, sinó d’un vas procedent del neolític que data aproximadament del 5000 aC.
Les primeres conclusions d’aquest estudi les van donar a conèixer els arqueòlegs Xavier Clop, de la UAB, i Josep Gallart, de l’Associació Cultural La Femosa, en una xarrada que es va celebrar a l’espai Clot del Dimoni dissabte passat emmarcada en els actes de la festa major d’aquest poble. Ambdós arqueòlegs van explicar que el vas, de 31 centímetres d’alçada, tindria una cabuda aproximada d’uns 50 litres tot i que encara es desconeix quina funció tenia, ja que quan es va trobar estava buida.
Malgrat tot, s’estan escometent anàlisis químiques de l’interior per determinar-ho. Una de les primeres accions va ser netejar la peça, per la qual cosa van ser necessàries eines fetes amb bambú portades del Japó per evitar la mínima afectació al vas. Per a la seua elaboració, es van utilitzar materials locals a què es va afegir calcita triturada, “encara que desconeixem per què”, va apuntar Clop. Es va elaborar utilitzant un còdol de riu i el revestiment va ser polit a consciència per evitar porositats. Destaca la decoració del vas: una sèrie de cordons col·locats de forma aleatòria i sense seguir cap patró.
Durant la xarrada, també es van donar detalls d’altres assentaments del neolític al Pla d’Urgell, com el Tossal Roig o el Barret Picat de Bellvís, on es van trobar martells i percussors, el Barranc de Linyola o Margalef. L’acte, que va omplir la sala d’historiadors així com curiosos, també va servir per recordar el veí Isidre Bori, descobridor de la peça, la tasca del qual, al conservar-la, ha estat clau per conèixer molts detalls sobre els primers agricultors i ramaders que es van assentar a la zona que actualment ocupa el Pla d’Urgell.
Les Jornades d’Estudis del Pla, a Sidamon el 19
Un total de dinou investigadors participaran en les ponències de la quinzena Jornada d’Estudis sobre el Pla, que se celebrarà el proper dia 19 a Sidamon. Organitzada pel Centre de Recerques Mascançà, inclourà ponències com la titulada La guerra civil a la plana d’Urgell, que anirà a càrrec de Pol Galitó, tal com van explicar Jaume Suau, president de Mascançà, i l’alcaldessa de Sidamon, Maria Dolors Tella. Demà dijous l’Arxiu Comarcal acollirà la presentació de la quinzena revista Mascançà, amb els estudis presentats l’any passat a Fondarella.