Al cor del Pla d’Urgell, la família Panadés va convertir fa un quart de segle un canvi de rumb en una cadena integrada de producció que va del camp a la taula. Avui, Nous Panadés, una empresa familiar del Poal, conrea, processa i ven nous amb segell propi, combinant mercats a l’engròs, exportació selectiva i un canal online que creix especialment a Madrid.

“Ens vam passar a la nou per la mecanització i per controlar tot el procés, de la producció a la venda”, resumeix Ramon Panadés, que lidera la firma al costat dels seus germans Jordi i Josep Maria. La decisió va arribar després de dècades dedicades a la fruita dolça: buscaven reduir la dependència de mà d’obra estacional i guanyar eficiència sense renunciar a la proximitat amb el client final.

En exportació, el 10% vola a Alemanya, el Marroc i també a França, mentre que el gruix es queda a Mercapalma, Barcelona i Mercolleida, a banda de la venda directa al magatzem i per internet. “Cada dia entren comandes al web i, curiosament, moltes arriben de Madrid”, conta Panadés.

Els enviaments es despatxen per missatgeria, amb comandes prepagades que faciliten la logística. El web, actiu des de fa dos anys, funciona com a aparador i tauler d’anuncis: la família avisa de la previsió de collita, l’inici de recol·lecció i la disponibilitat de formats.

“El client vol saber quan arriba el producte nou i en quin format pot comprar-lo”, remarca en aquest sentit. L’estratègia completa el cercle d’aquella aposta per integrar producció, postcollita i comercialització: un model curt de subministrament que certifica origen i manté el contacte directe amb qui s’asseu a la taula.

Nous Panadés ha consolidat al Poal un ofici modern amb arrels familiars: nous que naixen a la finca i arriben directes al consumidor, sense perdre de vista mercats i exportacions que ajuden a sostenir el projecte. “Som petits, però controlem tot el procés, aquesta és la nostra diferència”, conclou Panadés.

“Els cops de calor de primavera han cremat fruit a les parts altes de l’arbre”, admet Ramon Panadés. La resposta ha estat agronòmica i quirúrgica: regar més hores i de nit, per alleujar l’estrès hídric i assegurar que l’aigua arribi a la copa. Tot i així, davant de la fruita dolça, “la nou és més resistent, sempre que hi hagi prou aigua”.