La Sareb o banc dolent ha començat a actuar com a propietari a l’edifici del carrer carretera Vella, 82 de Golmés, en el qual ja ha tancat un contracte de lloguer social amb una de les famílies que es troba en situació de vulnerabilitat i negocia acords amb tres més, la situació socioeconòmica de les quals estudien els tècnics.

Les quinze famílies que resideixen en aquest bloc es troben en uns llimbs habitacionals des que a mitjans de maig el Jutjat de Primera Instància número 5 de Lleida va dictaminar que s’havien quedat sense propietari: el promotor, J.V.V., que feia anys que els cobrava arrendaments de 300 a 350 euros mensuals, perdia la propietat de l’edifici a l’executar la Sareb el crèdit hipotecari que aquest havia deixat de liquidar a Aliseda, la immobiliària de l’extint Banc Popular; i el nou propietari, el banc dolent, que ara està començant a regularitzar les situacions, no tenia contractes formalitzats amb cap d’ells mentre que els anteriors havien estat declarats nuls.

Els acords de lloguer social que la Sareb ofereix a les famílies que resideixen als edificis la possessió dels quals li entreguen els jutjats després d’executar les hipoteques que van deixar de pagar els seus promotors inclouen la posada en marxa d’itineraris d’inserció social i laboral. Aquests acords, que també s’ofereixen a unitats de convivència en les quals hi hagi dones maltractades o menors, duren fins a set anys, tot i que la seua vigència queda supeditada al fet que els inquilins entrin en el Programa d’Acompanyament i Inserció Laboral de Sareb.

Aquest programa inclou el seguiment de cursos de formació i l’accés a borses de treball, i també contempla que la quantia de les rendes de lloguer es van revisant en funció de les variacions que experimenti la situació econòmica d’aquestes famílies.

En els casos en els quals els serveis socials de l’administració i els treballadors socials del banc dolent dictaminen que no es donen situacions de vulnerabilitat, s’ofereix una opció de compra preferent sobre l’habitatge. Les fonts consultades a la Sareb van rebutjar concretar en quants casos s’han obert negociacions de compra preferent de les cases. La tercera opció, que en aquest cas encara no s’ha activat, consisteix a oferir la propietat dels habitatges a una administració perquè aquesta actuï com a propietària de les famílies que queden en aquests llimbs habitacionals.

Contactes amb nou ajuntaments per traspassar-los pisos i solars

Els responsables de la Sareb mantenen contactes amb nou ajuntaments per negociar eventuals traspassos d’habitatges i solars, entre els quals es troba la Paeria de Lleida, que està tractant la cessió d’un edifici de vuit pisos. D’altra banda, el departament de Relacions Institucionals del banc dolent està mantenint contactes amb els consistoris d’Aitona, Canejan, Castellnou de Seana, la Granadella, les Borges Blanques, Tremp, Vilagrassa i Vila-sana sobre el traspàs de solars per dedicar-los a usos socials. La Sareb xifra en 180 habitatges el seu parc disponible a Lleida. “Són a disposició de les administracions, que poden optar sempre a la compra preferent”, van assenyalar.