Aquesta expressió popular es diu quan un fa una visita molt ràpida per similitud a les visites que feien (o fan) els metges.

No hi ha metges, ni infermeres, ni personal assistencial.

Aquesta és la resposta que rebem les alcaldies quan demanem no ja millores del sistema sanitari, sinó mantenir la situació actual (o la de fa un temps enrera). Els diferents col·legis oficials ja fa anys que alerten de la manca de professionals, de sobrecàrrega de treball i de millora de les condicions laborals. Aquesta mancança s’agreuja en els municipis rurals. No som prou atractius per la carrera professional i els professionals prefereixen treballar en poblacions grans, en zones metropolitanes o en grans hospitals.

No poso el focus en la carrera professional del personal sanitari, tots i totes tenim dret a millorar en la nostra vida laboral i és un fet irrefutable que on hi ha més població hi ha més opcions per triar. El problema sorgeix quan això provoca desprotecció de les zones rurals menys poblades i amb una dispersió de territori més gran. Aquí ha d’entrar el gestor públic i cercar eines que lluitin contra aquest desequilibri i fomentin o assegurin la mateixa qualitat assistencial a la Diagonal que al Poal.

Aquest no és un problema nou ni de ràpida solució, però sí que ja fem tard a l'hora de prendre mesures. Aquesta setmana sortia a la premsa que totes les places de metges residents pel 2025 s’havien omplert. Només 16 de les 89 són per metges de família. L’any 2024, 5 de les 16 van quedar vacants en una primera volta. Aquests números són clarament insuficients per donar servei a un territori ja de per si infradotat. Aquest any 2025 només al Pla d’Urgell es jubilen 4 metges de família, 38 a la regió sanitària de ponent, es veu clarament que en surten més que no entren. Sent conscients que falta personal i que cada any hi ha estudiants que no poden entrar a les carreres sanitàries per manca de places no podem augmentar l’oferta?

Som lluny de complir amb les ràtios europees i fa anys que ho sabem. No hem fet res per millorar la situació i ara veiem que cada any anem perdent llençols. Els ajuntaments gràcies a la Diputació invertim en serveis de salut i en equipaments per tal que els nostres veïns i veïnes estiguin ben atesos, però de què ens serveix tenir consultoris si no hi ha personal?