Malgrat que la campanya de cereal d’aquest any 2025 ha estat, en termes de producció, notablement millor que les dos anteriors, els agricultors de Lleida i del conjunt de Catalunya s’enfronten a una paradoxa difícil de sostenir: produir més, però perdre diners. Així ho van denunciar ahir Pere Roqué, president d’Asaja Catalunya, i Mónica Pla, presidenta d’Asaja Barcelona, que estimen pèrdues d’almenys 50 euros per hectàrea.

Van exposar que a les comarques de Lleida els rendiments han assolit entre els 6.000 i els 6.500 quilos per hectàrea en ordi i entre 5.000 i 5.500 kg/ha en blat, amb xifres similars tant en secà com en regadiu. A nivell català, es preveu un increment de la superfície sembrada del 7% respecte a l’any anterior i una producció global de més d’1,2 milions de tones, la qual cosa representa un augment del 68,7%.

Tanmateix, aquest augment de la producció no es tradueix en rendibilitat. Segons els càlculs d’Asaja, els costos de producció se situen al voltant dels 800 euros per hectàrea, mentre que els ingressos previstos amb prou feines arriben als 750 euros per hectàrea. “La campanya és bona en quantitat, però ruïnosa en rendibilitat”, va resumir Roqué.

Els preus del cereal han baixat entre un 4,56 i un 5,25% respecte a l’any anterior, una tendència atribuïda a les bones previsions de collita a Espanya i Europa –23,3 milions de tones a nivell estatal (+15%) i 296 milions de tones a la UE (+6%)– i a l’efecte de les importacions massives, que pressionen a la baixa el mercat interior. Per això, Asaja reclama mesures urgents per revertir aquesta situació.

Entre aquestes mesures, controlar l’entrada de cereal de tercers països, suprimir els aranzels als fertilitzants, el cost dels quals ha estat determinant en l’augment de la despesa, i establir compensacions econòmiques per als agricultors que estan venent per sota del cost.

“El gasoil, els fitosanitaris i sobretot els fertilitzants estan disparant els costos de producció. No podem competir amb cereal que entra sense control ni garanties equivalents a les nostres”, va advertir Mónica Pla. L’organització agrària catalana va insistir que si no es prenen mesures, molts productors de cereal es veuran obligats a abandonar el cultiu, malgrat la seua importància estratègica per al proveïment alimentari i l’equilibri territorial.

La bona collita és una tònica que es repeteix a l’Estat

Pel que fa a l’Estat, la campanya de cereals 2025-2026 avança amb bones previsions de collita, que s’atansen al rècord, pel clima i les pluges favorables, però amb les protestes dels agricultors pels preus baixos, amb un increment anual del 15 al 20% a la collita, malgrat danys puntuals per les tempestes del mes de juny.

D’aquesta manera, Espanya, un país tradicionalment deficitari de cereals, podrà reduir dràsticament les necessitats d’importació. Les bones perspectives de la producció de cereal a Lleida i a l’Estat també es manifesten als camps internacionals i, en conseqüència, provoca retallades dràstiques de les cotitzacions als mercats.

Les cotitzacions registrades pels comerciants a l’engròs –que revelen preus després de passar pel magatzem, no al camp– mostren que el cereal es ven al preu més barat dels últims quatre anys i que només el 2021 eren superiors.