La proposta pressupostària de la Comissió Europea pel 2028-2034 ha generat una forta preocupació al sector agrari català, que podria perdre fins a 60 milions d'euros anuals, dels quals uns 24 milions afectarien directament les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran. Les organitzacions agràries han qualificat aquesta iniciativa com "la pitjor de les reformes" ja que desmantella l'estructura actual de la Política Agrària Comuna (PAC) després de 63 anys d'existència.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha estat la primera en quantificar l'impacte econòmic d'aquesta reforma que redueix entre un 20% i un 25% els recursos destinats al sector. El nou Marc Financer Pluriennal 2028-2034 no només planteja retallades significatives, sinó que també proposa una reestructuració completa de la PAC, que actualment representa un 33% del pressupost europeu. Aquest anunci ha provocat un rebuig generalitzat tant del Govern central com de les comunitats autònomes i dels col·lectius ambientalistes.

La principal novetat d'aquesta reforma és la creació d'un "megafons" que integrarà diverses polítiques europees, incloent-hi la PAC, els fons regionals i la pesca. L'accés als ajuts es farà mitjançant plans estatals i regionals que hauran de ser avaluats posteriorment per la Comissió. A més, es fusionaran els dos pilars actuals de la PAC: el d'ajuts directes i el de desenvolupament rural, una modificació estructural que altera profundament el sistema de suport al camp europeu.

Espanya rebrà menys recursos per al sector agrari

Per al període 2028-2034, Brussel·les ha reservat "com a mínim 300.000 milions d'euros" per a ajuts agrícoles, xifra que representa el 80% del pressupost actual. Tot i que els països membres podran complementar aquests imports amb recursos addicionals, la dotació global experimenta una important reducció. En el cas específic d'Espanya, el país disposarà de 79.900 milions d'euros per distribuir entre fons regionals, pesca i ajuts agrícoles, gairebé un 20% menys del que tenia assignat en l'actual període pressupostari.

Les negociacions sobre aquesta proposta s'anuncien llargues i complexes, amb una previsió de dos anys de durada. El Parlament Europeu ja ha aprovat un informe a favor del pressupost i de mantenir la independència de la PAC. D'altra banda, Espanya, juntament amb altres dinou països, ha defensat públicament la necessitat d'una Política Agrària Comuna forta, posicionant-se en contra de les retallades.

Possible retorn de les tractorades a la tardor

La proposta de reforma ha generat malestar al sector agrari, que podria reactivar les mobilitzacions a la tardor de 2025. Aquesta mesura xoca frontalment amb les declaracions d'intencions que va fer l'equip de la Comissió Europea després de les massives tractorades que van protagonitzar els agricultors europeus recentment.

Des del sector també s'ha fet una crida als consumidors catalans perquè donin suport a l'agricultura local: "Quan acudim al mercat municipal, si poséssim més en relleu els productes dels nostres agricultors, tindríem la meitat dels problemes". Paral·lelament, s'han destacat les iniciatives del Govern català amb la llei de l'alimentació o la modernització del canal d'Urgell per intentar pal·liar els efectes negatius d'aquesta reforma.

Òscar Ordeig qualifica la proposta de "pèssima notícia"

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha qualificat l'anunci de les retallades de la PAC com una "pèssima notícia" i ha promès fer tot el possible per evitar-ho. En una entrevista publicada al diari Ara, Ordeig ha assenyalat que un dels reptes fonamentals és "no perdre capacitat financera amb la nova PAC i que faltin normatives adverses per l'activitat agroalimentària, des de Brussel·les però també des de les administracions". El conseller ha anunciat que el Govern analitzarà detalladament la proposta de la Comissió i treballarà per mobilitzar complicitats sectorials que permetin defensar els interessos del camp català.