Una antiga fotografia datada de 1929 ha revelat que l'Escola Graduada de Noies d'Almacelles, al Segrià, va tenir a la seva façana principal un valuós mural atribuït al reconegut pintor i muralista Francesc Galí. Aquesta obra, que representava una al·legoria a Minerva, deessa de la saviesa i les arts, va ser completament eliminada després de la Guerra Civil, segons han confirmat les recents cales realitzades pel restaurador Ramon Solé durant uns treballs de reparació.

L'edifici escolar, construït entre 1927 i 1929, va ser projectat pels destacats arquitectes noucentistes Raimon Duran i Reynals i Joan Rubió i Bellver, aquest últim deixeble directe d'Antoni Gaudí. La necessitat d'aquest centre educatiu va sorgir arran del creixement demogràfic que va experimentar Almacelles amb la posada en funcionament del Canal d'Aragó i Catalunya durant el primer terç del segle XX. El disseny arquitectònic constava de dos cossos diferenciats units per un templet clàssic central amb porxada, decorat només amb una sanefa escacada de ceràmica blava i blanca.

Tot apunta que Joan Rubió i Bellver va considerar que l'edifici necessitava més personalitat, i va comptar amb la col·laboració de Francesc Galí, amb qui ja havia treballat en altres projectes significatius. Galí, format a la Llotja i membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, va ser una figura cabdal de l'art català del moment i havia realitzat importants murals com els de la cúpula del Palau Nacional o els frescos de l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona.

Un mural perdut que representava el coneixement

La fotografia conservada mostra que el mural estava presidit per una jove amb túnica sostenint una llança, envoltada d'arbres fruiters carregats de pomes i taronges. La composició simbolitzava com el cultiu del coneixement donava fruits, una metàfora habitual en l'art educatiu de l'època. Malauradament, amb l'arribada del règim franquista i els canvis ideològics en l'educació, l'obra va ser completament eliminada.

Intent fallit de recuperació

Les recents investigacions del restaurador Ramon Solé han confirmat que no hi ha possibilitat de recuperar l'obra original, ja que el mur va ser completament repicat i posteriorment arrebossat amb morter de ciment. Aquesta descoberta ha generat interès entre historiadors de l'art i experts en patrimoni cultural català, que veuen en aquest cas un exemple de la política sistemàtica d'eliminació d'elements artístics vinculats a períodes anteriors al franquisme.

Alguns sectors culturals d'Almacelles han començat a plantejar la possibilitat de recrear aquest mural a partir de la documentació fotogràfica conservada, com a acte de recuperació de la memòria històrica i artística del municipi. La iniciativa també serviria per posar en valor l'excepcional qualitat arquitectònica d'un edifici que representa un dels millors exemples del noucentisme a les terres de Lleida.