El nou consumidor després covid-19

Així serà el nou comprador després del COVID-19, i tots i totes els i les professionals hauríem de ser conscients.

El distanciament social impactarà en la nostra percepció d'això tan lúdic com sempre ha estat anar a comprar. Trigarem un temps en recobrar als compradors que estimaven anar a comprar. Si no entens això, i no plantejar les teves estratègies de retorn als teus negocis, és que no estàs entenent la situació (els governs de torn, sentin-al·ludits i si us plau pensin en com ajudar a un Retail de clients temorosos durant mesos).

Els consumidors tornaran a les botigues com un acte lúdic, experiencial i de bon grat, no ho dubtin. El problema és respondre a quan?

Personalment crec que aquesta és la clau estratègica vital en què s'han de concentrar els retailers, grans, mitjans i petits. Després de l'aixecament de l'estat d'alarma, i quan es comencin a obrir les botigues, entrarem en un territori poc "agradable" per als consumidors i retailers. I la clau és com ens relacionem amb els consumidors estratègicament durant els mesos que duri aquest estat de "viatge a la normalitat" que pot durar mesos. Hem de pensar i no tenir dubtes que quan obrim les portes de les nostres botigues, apareixerà per elles un consumidor nou.

Aquí està pensant que això va de que algú ha donat a el botó de pausa en l'economia global, i en dos o tres mesos donarà a el botó correcte, i tot tornarà a el dia anterior a l'Covid-19- La vida tornarà a la la normalitat, i les botigues, centres comercials s'inundaran de nou de gent. La gent tornarà a consumir com el dia abans ....

Això no va a succeir.

La clau va ser el consum a les llars. I tot pinta que en els propers mesos siguin propensos a l'estalvi. I no sabem a dia d'avui, fins i tot si algunes mesures de distanciament social podrien romandre indefinidament. Hi ha mesures de seguretat als aeroports, per exemple que es van establir després dels atacs de l'11 de setembre que a dia d'avui segueixen implementades.

L'economia mundial depèn majorment de la despesa dels consumidors. I si els consumidors no gasten, es cau l'economia mundial.

Anar a comprar es convertirà en els propers mesos en una qüestió, en alguns casos, incòmoda. Ens preguntarem: ¿A quina hora hi haurà menys gent? Quantes persones hauran tocat aquest jersei? ¿És solidari que estigui en aquesta botiga la qual cosa fa que els empleats (amb mascaretes), estiguin passant un risc? Hauran desinfectat la botiga en les últimes hores? ¿Aquest client que està a prop meu, es va desinfectar les mans just quan entrava a la botiga?

La recuperació dels patrons de compra duraran segurament més del que la majoria dels estudis indiquen. La majoria dels estudis diuen que canviarem els nostres hàbits de consum, i s'enfoquen per exemple, en què començarem a comprar molt més per internet. Jo crec que el major impacte per a la majoria dels retailers, no és aquest canvi en nous hàbits de consum, i en adaptar-se a això, sinó a adaptar els negocis i les estratègies a la por a anar a comprar a les botigues. Avui el món no està preparat ni social ni tècnicament per a un món on la majoria de la gent compri per internet. De fet els primers que no volen un creixement massiu en poc temps són els grans operadors d'internet, com Amazon. I a més és tècnicament impossible aquest traspàs massiu a intenet, per moltes raons, logístiques, socioeconòmiques, de rendibilitat per a les empreses, i també mediambientals. Així que és absurd pensar en un traspàs ràpid de la majoria de les compres de milions de consumidors a internet per la por d'anar a botigues.

Al món avui hi ha més de 100 milions de botigues, i com poden imaginar-no estaran tancades durant mesos i mesos i mesos.

Preparem-nos per aquest nou consumidor. Sento ser realista, però és millor ser conscient del que ens trobarem per així prendre les decisions correctes en les nostres estratègies per als propers mesos. Ens podem trobar amb botigues, per exemple de roba, amb senyals de carrils per caminar i de distàncies en els sòls, no només en les línies de caixa. I per descomptat podem trobar-nos que els temps per pagar es poden fer no només tediosos, sinó molt incòmodes.

Ens podem trobar que, per exemple, un consumidor a què no li ve de gust en absolut anar a comprar moda amb mascaretes i guants (això seria com entrar en Tiffany's en xandall). Ens podem trobar amb consumidors que quan pugen als seus cotxes després de sortir de les nostres botigues, estiguin desitjant arribar a casa per netejar-se les mans. És exagerat i poc realista, sobretot d'aquí a uns mesos, però hem de preparar perquè això succeeixi.

No és el més excitant de l'món anar a botigues on l'aforament està limitat per raons de seguretat sanitària. Ens podem trobar que la majoria dels consumidors acudisquen a primera hora (sobretot en caps de setmana), ja que pensaran que està acabat de desinfectada la botiga, i més neta. Pot passar.

De fet, això és el que succeirà:

1. Durant un temps desapareixeran les experiències de compres meravelloses. Per tant tots els retailers que basin les seves negoci en l'experiència, ho tindran més complicat que els que ho basin en el preu i el producte. Perquè es facin una idea, els parcs de Disney ho tindran més complicat en el curt termini que els supermercats de Costco. Cinemes, restaurants, cafeteries ... tots aquells que venen experiències pausades de compra, ho tindran més complicat. Tot d'una, com a consumidors ens veurem a Starbucks asseguts en una butaca de què dubtarem, demanant-li a un barista que ens mirarà parapetat després d'una mascareta.

O tampoc convidarà a l'experiència, escoltar des d'un metre de distància, a algú que et parla de look, o de fashion, o de jo què sé. I tampoc, serà la millor de les experiències ficar-te en emprovadors on el teu subconscient et preguntarà ¿qui haurà estat aquí abans?

No serà la millor de les experiències anar a restaurants on tinguis pràcticament que parlar en alt perquè la noia o el noi que pretendre conquerir et senti, ja que les noves normes transitòries diuen que hi ha d'haver també una distància en les taules entre els comensals.

Anar a un cinema i no poder seure just a la butaca a la banda de la teva dona, marit, fills, amics, ja que no és el millor dels escenaris.

Acudir a cortilandia, i veure a pares, mares, nens amb màscares, no és la foto del nadal de les nostres vides .

Però si el teu negoci, es tracta de compres ràpides, de productes per preu, etc. La cosa anirà molt millor. I ja els avanço el que passarà (o el que hauria de succeir, si camines llestos els estrategs), en els propers mesos els descomptes aniran molt més per la compra per pack que per la compra unitària. I ara els explico per què

2- No és tant que deixarem d'anar a les botigues, sinó que anirem moltes menys vegades . La gent seguirà comprant més roba a les botigues que a internet (encara que és cert que les vendes en línia pujaran molt, però oblidin el sorpasso com estan insinuant algunes grans consultores, al menys en l'horitzó proper). Els consumidors aniran a les botigues quan tinguin una necessitat, i passaran molt menys a les botigues. La qual cosa pot ferir de mort a molts retailers de el sector ja que gran part de les vendes es produeixen pel fet de l'experiència de compra. En altres paraules, el plaer de comprar, o de passejar per les botigues, trigarà a recuperar-se.

Els retailers que vivien en part de la "experiència d'anar de compra" ho passaran malament.

3- No cal dir que un altre gran afectat seran els hotels, i tot el que orbita al voltant de l'turisme de compres. I això, desgracidamente, anirà més enllà d'aquest any. En altres paraules, han mort gran part dels turistes de compres de l'món, i costarà molt tornar a convèncer a algú que pugi a un avió, voli durant hores, i arribi a un país diferent bàsicament pel plaer d'anar a comprar. En altres paraules, trigarem a anar a Londres pel plaer de passejar de botiga en botiga a la recerca d'aquest disc oblidat. I tampoc auguro hordes de japonesos o xinesos pul·lulant pels passadissos d'El Corte Inglés.

4- Els centres comercials estaran absolutament sobredimensionats en el curt termini i han de començar a fer estratègies de justificació per atraure les famílies, i crear percepcions d'entorns segurs, agradables, i sobretot divertits.

5- Un altre impacte important serà el tema de BOPIS ; és molt interessant desenvolupar aquesta estratègia. Compri tranquil·lament per internet, gasti agradablement el seu temps davant de la pantalla, a la comoditat i seguretat de la seva llar, i vingui a recollir-lo a la botiga. El tindrem preparat, i amb prou feines haurà d'entrar, agafar-lo i podrà anar-se'n.

6- Els negocis amb molt contacte físic han de reformular-se. Independentment de la seva mida, multinacional, o Pime, o petit autònom. Per exemple, perfumeries on es maquilla als clients. Les perruqueries (on serà impossible evitar el contacte, això no evitarà que l'impacte mental d'aquest acostament, després l'inevitable tall de cabell després de diversos mesos de confinament, en els primers mesos, donarà lloc a que la gent vagi menys a les perruqueries, i sobretot per un tema purament estètic). També afectarà òptiques,

7- Per descomptat, hi haurà negocis que els anirà mitjanament bé (difícil que hi hagi negocis amb botigues en què els vagi millor que abans de COVID-19, ja que totes tindran restriccions)

Sobre 46 subsectors de la indústria de l'Retail, estimo que a el menys fins a finals de setembre les compres a les botigues físiques de al menys 23 subsectors tindran un impacte molt gran, 15 mig, i amb prou feines 8 baix.

8- La meva gran preocupació són els petits negocis de tots els sectors que tenen un impacte alt . Jo he negat sempre el Retail apocalipse (la gran mentida prefabricada per diverses consultores que venen serveis als retailers), però em temo que si no es prenen mesures globals que ajudin econòmicament i socialment als petits retailers (que són la majoria de l'Retail mundial ), tindrem un veritable apocalipsi de tancament de botigues a partir del setembre.

En aquest context:

1. Totes les nostres estratègies perquè els consumidors estiguin més temps a les nostres botigues han de rebutjar, ara toca per generar seguretat, comoditat i rapidesa . I per això, per exemple, els retailers hauria de fer servir moltes estratègies per conversar amb els clients abans dels seus viatges a les compres. I per a això han d'usar estratègies omnicliente.
2. Entrem en una era on la seguretat i la conveniència derrotaran a el preu majorment per primera vegada. Fins i tot en aquesta època de rescissió econòmica la seguretat estarà per davant de preus. Ja no veurem consumidors en manada a les portes de les botigues, esperant que s'obrin, perquè fan un -50% en molts articles.
3. Els productes de durada llarga, es vendran molt millor que els productes de durada curta.
4. Caurà temporalment les vendes d'una tendència com és la roba de segona mà
5. Les marques que hagin estat durant el confinament, exposant des d'un punt de vista solidari, començaran amb molt avantatge quan s'obrin les portes de les botigues
6. Hauríem de tenir estratègies per premiar als consumidors que entrin a les nostres botigues. Però sobretot havíem de premiar els que en (xarxes socials), diguin que la seva experiència va ser molt bona
7. Hauríem d'explicar que la contaminació a través que tocs una bossa o un pot, o una llauna, o uns pantalons és ínfima, com a veritat científica.
8. Pujaran les vendes en línia de pràcticament tots els sectors, però dubto molt que en les proporcions que estan dient alguna consultora nord-americana, simplement perquè les empreses no estan preparades tècnicament ni financerament perquè la major part de les seves vendes siguin online.
9. Hi haurà cadenes de retailers que decidiran utilitzar algunes botigues només per lliuraments en línia a domicili en el radi d'influència, i que no obrin a el públic (entre altres coses perquè obrir botigues on l'aforament serà limitat, és absolutament poc rendible)
10. Per descomptat, ara més que mai, la nostra atenció a client en les nostres botigues ha de ser senzillament EXCEPCIONAL