Cerimònies de comiat, detall a detall

Com són les cerimònies de comiat organitzades per Agraïments? Quins elements hi intervenen? Com es poden preparar i estructurar? Aquest és l’adéu que li vam oferir a en Ramon en un acte que va aplegar família, amics i estimats.

Tothom és al seu lloc i sona Al·leluia, una melodia que ja és universal i, gairebé, tot un himne. Entre els convidats, rostres amb els ulls brillants, alguna llàgrima galta avall i un silenci generalitzat que realment genera una calma admirable. Amb la melodia de Händel de fons, s’enlairen globus cap al cel amb l’esperança que arribin ben amunt i en Ramon, com li hauria agradat, sàpiga que tots aquells qui estimava s’han congregat per dedicar-li un acte en què se celebrarà tota una vida, la seva vida. 

Amb la mirada posada en un cel de setembre especialment blau, donem, en primer lloc, la benvinguda a tots els assistents. El d’en Ramon és un comiat com ell havia desitjat: breu, humil, intens i digne de la seva persona. Malgrat ser una cerimònia a l’aire lliure, compta amb la participació d’un sacerdot que oferirà la benedicció cristiana. Abans de repassar el camí vital del difunt, iniciem l’acte d’una manera molt especial: convidant a tothom a tancar els ulls, posar una mà al Cor i respirar profundament durant uns segons. La cerimònia ja ha començat i hem propiciat un entorn de pau i màgia. 

Paraules que abracen 

“Com m’agradaria que tot hagués estat un somni i avui tan sols haguéssim de pensar si fem paella o fideuada per dinar. Ho sento, no us volia ferir, ni deixar-vos orfes de pare, avi, espòs i amic. El meu Cor va decidir aturar-se de cop i us asseguro que no li havia donat permís”. Aquestes són algunes de les primeres frases que adrecem a qui plora un ésser apreciat que ja no és viu. Oferim unes paraules reconfortants a tots ells. Els donem les gràcies, de part del difunt, perquè segurament és el que ell hauria fet. I, quan l’amor ja inunda l’espai, obrim la caixeta dels records per celebrar i reviure, en aquest cas, el trajecte d’en Ramon.

Les paraules són, sense cap mena de dubte, un dels elements més importants de les cerimònies que organitzem des d’Agraïments. Amb elles, revivim, rememorem instants, sensacions, racons, secrets, aromes i records que pensàvem que ja havíem oblidat. Per aquest motiu, acomplim una exhaustiva tasca de recerca d’informació i això ens permet oferir comiats en primera persona, personalitzats i amb un sentiment de proximitat que hem après gràcies a l’experiència de les famílies que ja han confiat en Agraïments. 

“Gràcies per deixar-me fer de pare i d’avi. Ha estat un luxe, un plaer. Si voleu plorar, ploreu-me. Si voleu riure, rieu-me, només us demano que no m’oblideu.” El record és al centre del comiat. Al llarg de la cerimònia, viatgem a través d’alguns dels escenaris que el protagonista havia trepitjat. La sala de ball on va conèixer la seva esposa, la platja on passaven els estius, el sender que van fer en família, el poble on van néixer els pares o aquella vila que solien visitar i li havia robat el Cor. En el discurs de comiat, hi ha lloc per aquell grup de companys de feina amb qui compartia hores i hores, també per l’associació de la qual formava part activa i per la colla d’amics que es reunien cada dissabte a la tarda. “Gràcies a tots per estimar-me tant, jo descanso en pau. Us he estimat, us estimo i us estimaré”. 

Melodies que acompanyen 

Hi ha melodies que ens transporten a moments concrets del passat, oi? És per això que des d’Agraïments prenem cura de la música que sonarà al llarg de l’esdeveniment. Pot ser en directe, pot ser enregistrada o en qualsevol altre format. Des d’aleshores, aquelles notes musicals ens ajudaran a reviure una mica més aquell qui ja ha partit. En Ramon volia que en el seu adéu ressonés la veu de Josep Carreras cantant aquells bellíssims versos que diuen Oh, Dolça Catalunya… 

Una vegada aquesta peça musical ha abraçat el cor dels presents, és el moment de la litúrgia. Un sacerdot catòlic, en aquest cas, ofereix la santa benedicció a l’ànima d’en Ramon. Uns minuts després, els primers versos de Boig per tu indiquen que aquesta part de la cerimònia ha finalitzat.

Testimonis en primera persona 

Ens agrada que durant el darrer tram de la cerimònia, siguin els familiars i els amics qui prenguin la paraula. Malgrat que no és sempre fàcil dedicar unes línies a qui just acaba de partir, des d’Agraïments oferim un cop de mà en aquest procés, a fi que aquell qui ho desitgi pugui verbalitzar tot allò que hom viu per dins en un moment com aquest. 

Nous formats: el vídeo-comiat 

Finalment, abans de posar punt final a aquest acte de comiat, de trobada, de record, vivim un dels instants més intensos de l’acte: el vídeo. En els darrers anys s’ha estès aquesta pràctica en tota mena de cerimònies, també en funerals. Els nostres serveis també inclouen la producció d’una peça audiovisual que repassa alguns instants capturats en forma de fotografia o vídeo en moviment que, de ben segur, ajudarà als presents a mantenir viu el record. 

Recull de records per escrit 

El comiat està a punt d’acabar. Agraïm a tothom la seva presència i només trenquen el silenci les notes de l’Ave Maria de Schubert. Tot aquell qui vulgui, pot escriure unes paraules al llibre que hem preparat i hem disposat a la sortida de l’acte. D’aquesta manera, la família podrà guardar també en forma d’escrit alguns dels records que els més propers vulguin compartir. Perquè compartir és viure i viure és compartir.