Escola Pia

Ubicació

973 445 727

[email protected]

El 9 de novembre del 1699 s’establí un pacte fundacional entre la ciutat i l’Escola Pia que acordava que la paeria, a canvi del servei d’ensenyança dels escolapis, havia de lliurar-los anualment 300 lliures i 50 quarteres de blat per al manteniment de vuit religiosos, i també havia de construir-los un col·legi i l’església.

L’ensenyament que impartia l’Escola Pia tenia lloc en tres aules: una de minyons i dos de gramàtica i retòrica. El primer centre va ser el Castell Formós, però estava en estat ruïnós i s’hagueren de buscar altres locals alternatius (carrer de Sant Joan, plaça de Sant Salvador...).

Després de 50 anys de la seua arribada es va estrenar el col·legi del carrer del Miracle. El 1775 es comença la construcció de l’església d’estil renaixentista a l’interior i barroc per fora. Segons el cens del 1787, el nombre d’alumnes escolaritzats a Balaguer era de 196.

Durant la Guerra de la Independència el col·legi del carrer del Miracle va ser destruït, i la comunitat es dispersà fins que el 1813 es van reprendre les classes temporalment en una casa de la plaça del Mercadal. Després d’una època en la qual els escolapis es van dissoldre perquè no podien tenir novicis, l’Estat restablí novament l’Escola Pia l’any 1845 i la comunitat tornà a Balaguer, on compartiren ja l’escolarització amb les carmelites de la caritat (vedrunes).

El 1861 es produí un fort incendi i la reconstrucció de l’edifici s’allargà fins el primer decenni del segle XX, que s’arranja també l’església. Al llarg del segle XX la congregació va passar per multitud d’avatars: el 1911 començà el procés de separació entre l’Ajuntament i l’Escola Pia, que culminà el 1930. Després del període de la Guerra, que l’edifici fou convertit en escola pública i hospital, s’inicià la lenta recuperació, i als anys cinquanta es va recobrar l’9internat i els estudis de batxillerat.

L’entrada de nenes es produí el 1977-78 i aquest darrer any es comprà el solar al carrer de Barcelona, on s’edificà el nou centre, que s’inaugurà el 1983. Als anys noranta s’implantà la reforma educativa amb l’ensenyament primari i el secundari obligatori.

L’edifici de dos ales fa xamfrà entre els carrers de Barcelona i del Riu Corb. Les parets són de maó d’obra vista amb molts finestrals. A l’ala de ponent s’hi troben les aules distribuïdes en tres plantes: a la baixa hi ha el rebedor, les oficines i el parvulari; al primer pis sis aules, la biblioteca, taller o laboratori, despatxos i lavabos; al segon pis hi ha la mateixa distribució que al primer. A l’ala nord hi ha la capella, la sala d’actes i el poliesportiu cobert, i al soterrani la cuina i el menjador. Entre els dos espai s’hi troba el pati escolar, que s’obre al carrer de les Franqueses.