Quan algú ens deixa, les paraules poden convertir-se en un bàlsam per a l’ànima. L’obituari és l’homenatge a la vida d’aquella persona que ha marxat, sigui en forma de text escrit o llegit en veu alta. És un dels elements més especials en els funerals i les cerimònies de comiat, perquè ens permet compartir i recordar, en comunitat, l’essència de qui ja no hi és.
Dedicar unes paraules a algú que acabem de perdre és un acte de gran estima. Totes, en algun moment de la vida, haurem d’acomiadar persones estimades: familiars, amistats, companys… I tots es mereixen un obituari que celebri el seu llegat. Ara bé, com ho fem?
A Agraïments reivindiquem el poder de la paraula. Creiem en la importància d’honorar en veu alta la vida de cada persona. Quan arriba el moment d’escriure un obituari, és normal que apareguin dubtes: Què diem? Com ho diem? Què expliquem als assistents? Per això, avui compartim algunes recomanacions bàsiques per preparar un discurs de comiat significatiu i respectuós.
Un homenatge a tota una vida
La poetessa nord-americana Victoria Chang ho resumeix molt bé: “Un obituari s’ha de centrar en com va viure aquella persona, no en com va morir.” Després de la mort de la seva mare, Chang va escriure més de setanta poemes necrològics en només dues setmanes i des de llavors ha estudiat a fons aquest gènere literari.
Ella recomana començar pel més quotidià: què feia feliç aquella persona? Quines eren les seves aficions, els seus plats preferits, què col·leccionava? I sobretot: com li agradaria ser recordada? És important deixar en segon terme el nostre dolor i centrar el relat en la persona a qui diem adeu.
Un llenguatge natural i proper
L’obituari no ha de ser un text literari. No cal escriure com si fóssim escriptores. El millor és utilitzar un llenguatge senzill, proper i sincer. Com més natural sigui el discurs, més arribarà al cor de qui l’escolti o el llegeixi.
A Agraïments considerem que cada detall compta a l’hora de preparar un homenatge a mida, i l’obituari és una peça clau. Per això oferim tota la nostra experiència per ajudar a construir una cerimònia que sigui, de veritat, inoblidable.
Com estructurem l’obituari?
Una estructura clara pot facilitar molt la redacció. Des d’Agraïments proposem dividir el discurs en tres parts: introducció, cos central i tancament.
1. Introducció
Unes primeres frases per contextualitzar. Es pot mencionar el nom de la persona, l’edat, la data i, si es vol, la causa de la mort. Aquesta informació és més habitual en obituaris escrits o en casos de persones públiques, i pot ser totalment opcional en discursos orals.
2. Cos central
És la part principal i la més emotiva. Ha de tenir un to natural i accessible. L’objectiu és posar en valor el llegat de la persona: allò que la feia única, el que compartíem amb ella, com ens ha marcat.
3. Tancament
Podem concloure fent referència a l’empremta que deixa. És habitual expressar suport i afecte a les persones més properes, però sense perdre de vista que el centre del discurs ha de ser sempre la persona a qui acomiadem.