La mort forma part del cicle natural de la vida. Tanmateix, quan arribem a l’etapa de la vellesa, la seva presència es fa encara més palpable.
A mesura que passen els anys, la gent gran va veient com familiars, amistats i companys de vida marxen per sempre. Aquesta realitat, sovint silenciosa, pot provocar un impacte emocional profund que no sempre es reconeix o s’acompanya com caldria. Parlar de la mort amb les persones grans és un acte d’amor i respecte. Quan algú marxa, també canvia una mica el món de qui es queda.
La mort com a companya de vida
Quan una persona gran perd un amic, una germana o un company de residència, no només acomiada una persona estimada, acomiada també una part de la seva pròpia història. Cada pèrdua recorda, de manera inevitable, la mateixa vulnerabilitat i la proximitat del final de vida.
En entorns com les residències, on la convivència és intensa i les relacions són fonamentals, la mort d’un company o companya pot sacsejar l’estabilitat emocional dels residents. La mort es converteix en una presència quotidiana que, si no s’acompanya adequadament, pot derivar en sentiments de solitud, por, tristesa o fins i tot en una pèrdua de sentit.
Com afecta emocionalment?
Els efectes que poden viure les persones grans davant la mort d’éssers propers són diversos i, com en qualsevol procés de dol, molt personals:
- Por i ansietat: Cada pèrdua pot recordar-los la seva pròpia finitud i despertar pors profundes.
- Tristesa i solitud: La mort de companys pot afegir-se a una sensació d’aïllament emocional.
- Desconnexió: Davant del dolor, algunes persones poden tancar-se en si mateixes o mostrar una aparent indiferència com a mecanisme de protecció.
- Fragilitat i vulnerabilitat: La pèrdua d’amistats pot fer més evident la pèrdua d’autonomia.
Què podem fer com a familiars i acompanyants?
El dol en la vellesa sovint és silenciós. Per això és fonamental que els familiars i cuidadors ens fem presents d’una manera respectuosa i empàtica. Algunes claus per acompanyar la gent gran en aquest procés són:
- Parlar obertament de la mort: Permetre que expressin el que senten sense pressions ni judicis. No cal forçar converses, però sí obrir espais on puguin compartir pensaments i emocions.
- Validar el seu dolor: Frases com “ja era molt gran” o “ja tocava” poden ferir més que consolar. Cada pèrdua és única i valuosa, independentment de l’edat.
- Fomentar el record: Convidar-los a parlar de qui ha marxat, de moments viscuts, d’anècdotes que preservin la memòria compartida.
- Respectar els silencis: Hi ha persones que necessiten el silenci per processar el dolor. Acompanyar no vol dir omplir tots els buits amb paraules.
- Crear rituals simbòlics: Encendre una espelma, fer una petita cerimònia… Els rituals ajuden a tancar etapes i a elaborar el dol.
- Mantenir la rutina i fomentar activitats agradables: Continuar amb les activitats quotidianes pot donar seguretat i ajudar a canalitzar les emocions, respectant, però, els ritmes de cadascú, vetllant per la cura diària i alhora deixant espais per trencar la rutina i donar lloc a les emocions.
A Agraïments reivindiquem que el dol forma part de la vida i que mereix ser viscut amb dignitat en qualsevol etapa. Acompanyar la gent gran a transitar la mort dels altres i la mateixa consciència de finitud, és un acte de profunda humanitat.