Oda a tu mateixa

Segur que alguna vegada heu fet coses pensant: i si demà em moro? O potser heu decidit gaudir al màxim d’un moment i heu dit: és clar que sí, ostres, que potser demà no hi soc!

Amics i amigues, no deixeu per demà el que podeu fer avui, però sobretot estimeu-vos a vosaltres mateixos, recordeu moments feliços, gaudiu dels petits detalls i de les persones que estimeu, perquè és cert que no sabem si demà hi serem, però avui si hi som i el nostre present depèn de nosaltres.

Per si demà em moro…

⪢ Per si demà em moro, m’agradaria fer-ho recordant aquell bonic dia d’abril, quan la meva mare em va donar a llum i la vaig reconèixer com la meva millor amiga, amb el mateix interès social i cultural, amb els teus grans valors, els teus ports i vergonyes, les teves aptituds i maneres d’estimar.

⪢ Per si demà em moro, m’agradaria recordar com el meu pare em va agafar entre els seus braços, amb aquells ulls brillants de llum i llàgrimes d’amor, a la vegada aterrat per la responsabilitat d’aquella nova vida, d’aquell nou esser.

⪢ Per si demà em moro, vull recordar de forma bonica cadascuna de les persones que m’han estimat i sostingut, que m’han regalat els seus somriures per fer-me feliç i els seus plors per obrir-me el seu cor.

⪢ Per si demà em moro, recordaré amb gratitud cadascun dels cops que he patit per no saber, per creure, per donar sense esperar, per voler ajudar, per entrar sense saber com sortir-ne, per nedar contra corrent, per atrevir-me, per tot, gràcies.

⪢ Per si demà em moro, vull recordar aquells dies intensos, infinits, plens de bogeria, amb ànsies de més, aquells pels quals donaries la teva pròpia vida, sense ser conscient del mal que faràs als altres.

⪢ Per si demà em moro, desitjo quedar-me amb les bones converses, les que m’han aproximat a la bona amistat, les que m’han omplert d’hormones celestials i que t’ajuden a seguir, les xerrades plenes de vibracions positives, aquelles converses que em van curar ferides i em van ajudar a estimar-me.

⪢ Per si demà em moro, lamento qualsevol mala interpretació, demano perdó a qui hagi pogut fer mal o obviar. La meva intenció dista mil universos a qualsevol d’aquells verbs, i encara així, conscient de la imperfecció humana, poso el meu cor a la mercè de qui hagués pogut ofendre.

⪢ Per si demà em moro, només demano un desig: marxar amb bon sabor de boca per deixar aquest en aquest món una infinitat d’amics, amics sincers als quals cuidaria des del nivell més alt del meu nou món. Amics a qui concediré tota la meva màgia perquè puguin tenir fills si no poden, salut a qui no la tingui, amor a qui la soledat emmalalteixi i llum a qui necessiti curar el seu cor.

⪢ Per si demà em moro, només demano tornar a aquell record de l’abril del 69, amb l’esperança que m’ajudi a saber donar als meus fills el que aquell dia els meus pares em van donar: una vida bonica, transparent, sense grandeses socials però sí humanes, una vida plena d’imperfeccions per poder polir-les, com un bon artista amb els seus motlles, una vida amb força interior, plena de desafeccions conscients i valentia superior.

⪢ Per si demà em moro, m’agradaria regalar-te, amiga, una mica d’amor propi, de temps per a tu, regalar-te maneres d’estimar-e per a no continuar maltractant-te, maneres de pensar en colors vius i brillants per deixar en un calaix aquells moments foscos i negres. Regala’t petons, abraçades plenes d’amor, de carícies suaus com el vellut i bogeries que et facin somriure.

⪢ Per si demà em moro, m’agradaria agrair a l’univers la persona que va posar al meu costat per creuar aquest viatge anomenat vida. Vull agrair tanta bondat expressada cap a la meva persona, agrair aquell amor incondicional, aquella llibertat sense condicions ni explicacions, agrair tenir-lo sense el significat propi de possessió, sinó tenir-lo per sentir-me acompanyada, recollida, protegida i estimada.

⪢ Per si demà em moro, és important que sàpigues, amiga, que germà és aquell que en el silenci et troba a faltar, que en la disputa et continua estimant, en la crueltat del camí et demana ajuda sense condicions, sense condicions apareix i sense explicacions desapareix.

⪢ Per si demà em moro, desitjaria, estimada amiga, estimar-te amb totes les teves ferides, amb totes les teves grandeses. Aquestes ferides les lleparia fins a assecar-les, com els animals amb les seves cures. Les grandeses les aplaudiria omplint d’alegries la meva motxilla. Me n’alegro de cadascun dels teus èxits mirant d’imitar-te i seguir-te, celebrar-te i sentir orgull per tu.

⪢ Per si demà moro, vull sincerar-me, amiga. Mai et vaig dir quant vaig odiar la vida, quant vaig odiar la mort dels meus éssers estimats, quant em vaig odiar a mi mateixa per no entendre’m o fer-ho diferent de tot el que es deia normal. Quant vaig odiar no saciar la meva gana interior, d’aquella que molts en diuen pecat i a la que jo li dic sabor diví, quant vaig odiar no perdonar-me per no fer res que no volgués fer o dir, quant odi no haver-ho dit abans, ho sento amiga.

⪢ Per si demà em moro, la meva estimada jo, no lamentis el viscut, lamenta el que et va quedar per viure. No lamentis els teus errors, lamenta aquells que no van donar fruit a favor teu, no lamentis el teu excés d’amor concedit, lamenta el que et va quedar per rebre. La meva estimada jo, si demà mors, emporta’t tot el que has après en aquest viatge i continua sargint aquest abric gran, bonic i meravellós anomenat vida, perquè quan es torni dolorós, tinguis on refugiar-te i continuar gaudint-lo.

T’ESTIMO,  ESTIMADA AMIGA

Remei Capitan