I si et pogués escoltar de nou?

Fa uns dies vaig escoltar unes dolces i meravelloses paraules plenes d’amor i agraïment, sortien directes del cor d’un fill que estima incondicionalment el seu pare, com també ho feia ell. Parlava d’ell com una persona” somiadora, insuperable com a pare, protector a la vegada que permissiu i molt treballador”. Ni amb una gravadora hauria pogut capturar tot l’amor i els sentiments que van sorgir d’aquella conversa, i és que quan parla el cor es crea una atmosfera màgica.

En aquella sala hi havia més familiars. “Quin llegat, quanta força, quan aprenentatge… com trobaves a faltar a la teva estimada. Ara ja esteu junts. Com t’ho has fet per ser tant en tot?”. 

Quanta gratitud i veritat en poques paraules, quina família més bonica i unida vaig pensar. Per acomiadar als seus pares i avis amb germanor i respecte els vaig proposar de fer un acte de gratitud, confiança, pau i amor per connectar amb les seves ànimes. Els vaig proposar de posar-se les mans al cor, tancar els ulls i escoltar el que ens havien de dir. Es va fer el silenci.

“Amb el vostre permís”, i començo:

Quin goig veure-us a tots junts. Si us poguéssiu veure com us veiem nosaltres ara, units, plens d’amor, honrant-nos com mai haguéssim pogut imaginar, amb els nens a primera fila, que ben saben com ens desvivíem per ells. Estem bé, en pau, vetllant per vosaltres, perquè tots heu omplert, forjat, cultivat i fet més grans els nostres cors. La meva granja és un lloc màgic, un espai on les ànimes es curen gràcies a la bondat dels animals. Aneu-hi i cureu-vos.

Sabeu què? Estic orgullós. Quan us deia que no podem estar enfadats amb la gent perquè no ens porta enlloc us parlava de la malaltia que és el rancor. Avui veig que heu après la lliçó, que m’heu fet cas, i això em fa feliç.

És clar que us trobaré a faltar fills, filles, nets, família i companys, però no patiu perquè aquí em guardaven un lloc privilegiat, em sento estimat i cuidat. Els meus pares i germans cuidaven de la meva estimada, ara he arribat jo i recordem cada minut que hem viscut agraint haver format part de totes i cadascuna de les vostres vides. També en fem broma, ens riem de mi, de quan anava a repartir nata amb la meva bicicleta. Era, sens dubte, la millor nata de la comarca, de la pastisseria en la qual els meus pares van posar tota la seva passió i el seu temps. Recordem la meva infància al xalet, els meus estudis i les entremaliadures de jove, de quan vaig arribar de fer la mili i em vaig llençar de ple al món de la confecció. Va ser una aventura llarga i pesada, començant en aquell petit poble, fins a cobrir la comarca sencera. Aquesta feina la vaig gaudir molt mentre va durar, de fet ens va permetre tenir una vida amb la qual qualsevol persona hi somniaria. També ens la va robar com ningú ho desitjaria.

Vaig aprendre a volar i estimar allò que era de veritat. Potser sí que soc un somniador, però sempre amb l’objectiu d’ajudar, curar i estimar tot el que m’envoltava.

Sabeu de què parlem? Parlem de tu. Aprofito per dir-te que gràcies a tu i la teva passió va començar la meva segona aventura. La nostra segona aventura i la de tots. La granja i tot el que li dona vida. Aquella caravana i els nostres animalets que han fet feliços a milers de nens. Res m’omplia més que el dibuix d’aquells somriures a les cares dels més petits d’arreu d’Espanya a les fires medievals i romanes, el Segar i el Batre, Galícia, Betanzos… I com no, aquell poble perdut de la mà de Déu, on el teu germà i tu us vau empresonar dins del castell.

Sé que potser vaig ser fred, distant, molt protector i permissiu. Recordes aquells cromos que us comprava per compensar les hores que no us vaig poder gaudir? Xalava sentint com jugaves a pilota o preparant uns frànkfurts americans per a les teves companyes. Quantes coses per agrair-te i ara només em surt dir-te gràcies, perdó i t’estimo.

Amb la meva estimada també recordem quan ens vam conèixer, repassem els 15 anys d’amor pur i incondicional en què els nets han estat els nostres guies, la nostra força, el nostre camí. Ara puc agrair-li de nou com ens hem estimat, la paciència que ha tingut i com m’ha mimat. Recordem també com us hem estimat, com a veritables fills i filles. Junts us diem gràcies, perdó i que us estimem.

Com no pot ser d’una altra manera també parlem de tots els companys que he conegut al llarg de la meva vida i dels sopars dels divendres a la granja amb un nombre indeterminat d’assistents. Sempre era una sorpresa i jo era feliç.

Vull fer un agraïment especial i de tot cor a la meva metgessa, qui ha estat en els darrers moments amb mi i de forma incondicional. També a tot l’equip mèdic del meu poble estimat, gràcies per tot.

Ara sí, només ens queda acomiadar-nos de tots i donar-vos de nou les gràcies infinites per estimar-nos tant i de veritat.

Quedeu-vos tranquils, estem bé, descansem en pau i amb la consciència tranquil·la que tot el que hem fet en aquesta vida ho tornaríem a fer.

FINS SEMPRE