Top – Down & Bottom – up

Les intervencions ascendents i descendents són termes utilitzats en l’àmbit de la psicoteràpia i l’assessorament en el dol per descriure diferents enfocaments en el procés de dol d’una persona. En aquest blog, us explicarem en què consisteixen aquestes intervencions i us mostrarem alguns exemples per entendre-les millor.

Les intervencions ascendents es concentren en ajudar la persona en dol a explorar i processar les seves emocions més profundes i experiències subjacents. Aquest enfocament busca que la persona expressi els seus sentiments, pensaments i records relacionats amb la pèrdua. Tècniques com l’exploració d’emocions, la narració de la història de la pèrdua i el treball en la resolució de conflictes emocionals són habituals en aquest tipus d’intervencions.

Per altra banda, les intervencions descendents se centren a oferir suport pràctic i estratègies concretes per ajudar la persona en dol a gestionar els seus símptomes i dificultats immediates. Aquest enfocament pot incloure ensenyar habilitats d’afrontament, proporcionar recursos i xarxes de suport, així com oferir orientació sobre com gestionar l’estrès, l’ansietat o la depressió associats al dol. Les intervencions descendents solen estar més orientades a l’acció i poden incloure tècniques com la resolució de problemes i l’establiment d’objectius.

En resum, mentre que les intervencions ascendents se centren a explorar i processar emocions profundes, les intervencions descendents ofereixen suport pràctic per enfrontar els desafiaments immediats del dol. Ambdós enfocaments poden ser útils en diferents moments i per a diferents persones en el procés de dol.

Exemples d’intervencions ascendents

Algunes de les intervencions ascendents més comunes inclouen:

• Ajudar la persona a identificar, expressar i comprendre les seves emocions relacionades amb la pèrdua, com la tristesa, la ràbia, la culpa, la confusió i l’ansietat.
• Permetre que la persona comparteixi la seva història de pèrdua, incloses les seves experiències i records associats. Això ajuda a processar la pèrdua i trobar-hi sentit.
• Validació emocional, reconeixent i acceptant la intensitat de les seves emocions sense jutjar-les.

Aquestes intervencions es poden aplicar a través de diferents enfocaments terapèutics, sempre adaptant les tècniques a les necessitats i preferències individuals de la persona en dol.

Exemples d’intervencions descendents

Les intervencions descendents comunes inclouen:

• Proporcionar informació i educació sobre el procés de dol, incloent-hi les diferents etapes, les reaccions emocionals habituals i les estratègies d’afrontament saludables.
• Oferir un espai segur i de suport on la persona pugui expressar les seves emocions i sentir-se compresa i validada.
• Ensenyar habilitats pràctiques d’afrontament per gestionar l’estrès, l’ansietat i la tristesa.
• Fomentar l’autocura, incloent-hi recomanacions sobre la dieta, l’exercici, el son i activitats que promoguin el benestar general.

Aquestes intervencions solen ser proporcionades per professionals de la salut mental, consellers, terapeutes o treballadors socials. Adaptar les intervencions a les necessitats específiques de la persona és fonamental per oferir un suport efectiu.

No hi ha una resposta única sobre quina tècnica és més recomanable en el dol, ja que ambdós enfocaments tenen el seu lloc i poden ser útils en diferents moments i per a diferents persones. L’elecció entre intervencions ascendents i descendents depèn de diversos factors, com les necessitats individuals de la persona en dol, el seu estil d’afrontament, el context cultural i social, i la gravetat i complexitat de la pèrdua.